Menu:



Història de l’ECG

 

    L’Espeleo Club de Gràcia neix el 30 de novembre de 1979, de la fusió dels membres del Grup Geogràfic de Gràcia (GGG) i del Grup d’Investigacions Espeleològiques del Club Excursionista de Gràcia (GIE-CEG).

    Aquestes dues entitats que eren veïnes, van iniciar un bon dia una tasca de col·laboració mútua amb el convenciment que la espeleologia exigeix cada dia més la existència de grups nombrosos i amb molts medis. Un cop d’ull a la atomització dels esforços i iniciatives realitzades fins al moment, va fer veure al dos grups les possibilitats de coordinar les seves tasques. La col·laboració fou profitosa; després de un any i mig de treballar junts, els membres dels dos grups, juntament  amb altres procedents de diferents entitats, van decidir crear una única entitat.
    Un fet important per el naixement de l’Espeleo Club de Gràcia fou la decisió de tots els seus membres de crear un grup fort totalment autònom, que no depengués de cap entitat excursionista o d’altre tipus. L’ECG es, per tant, una associació legalment constituïda, amb seu pròpia i finançat exclusivament pels seus propis associats.
    Aquests plantejaments encara son vigents ara, al inicis del segle XXI, a on la proliferació de multituds de microgrups en el panorama espeleològic català i estatal fan que es desaprofitin molt els seus recursos humans i material, que dediquen molt del seus esforços a la tasques burocràtiques i sense recursos econòmics ni humans per assolir fites de nivell internacional.

    També temin que destacar la agradable coincidència de la creació de l’Espeleoclub amb la de la Federació Catalana d’Espeleologia, la creació de la qual hem recolzat des de el primer moment.

 

   En els seus primers 25 anys l’ECG ha aconseguit moltes i importants fites:

  • Exploració del Sistema Arañonera. Una de les tasques  a les que el club ha dedicat més esforços des de la seva creació; recompensats al 1987 amb els enllaços de les grans cavitats del massís (T1, S1, A31 i Cova de Santa Elena) per constituir la cavitat integral més fonda del mónamb -1.179 m. L’enllaç al 2003 de S1 amb el C7 va tornar a situar el sistema entre les cavitats més fondes del món, i la segona cavitat integral més fonda. Actualment (2005) el Sistema Arañonera assoleix els 42,7 km explorats amb un desnivell de 1.349 metres.
  • El primer -1.000 de l’Africa amb la continuació de l’exploració de l’Anou Iflis” (Gouffre du Leopard) al massis del Djurdjura (Atles algerià, Algèria) fins a -1.160 m ,  entre 1985 i 1986.
  • Cantabrià subterrània. Durant molts anys s’han realitzats importants exploracions a diversos massissos  càrstics càntabres: Dobra, Porracolina i Garma Ciega-Cellagua.
  • Sifó de la Falconera. Entre 1988 i 1989 el departament d’EspeleoSub del ECG realitza una sèrie d’immersions al mític sifó d’aquesta important sorgencia del massís del Garraf; assolint els -80,9 m de fondaria, convertint-se llavors en el sifó amb més fondaria de l’estat espanyol.
  • Atles de les Grans Cavitats de Catalunya. Des de la seva fundació fins al 1990,  l’ECG ha realitzat una important tasca de recopilació i topografia de les cavitats de més de 500 m de recorregut i/o de més de 100 fondària per confeccionar els dos volums d’aquesta important publicació.
  • El Salí de Cardona. Durant molts anys s’han realizat exploracions en les seves cavitats en sal, fruit d’aquestes pacients tasques va ser la exploració del 1999 al 2003 de la Cova dels Meandres de Sal (-187 m de desnivell i 4.300 m de recorregut), observant en directe la seva formació. Aquesta cavitat es la més fonda del món en sal.
  • 14 edicions del Festival Internacional de Cinema i Video Espeleològic de Barcelona. Del 1982 al 1995 l’ECG va realitzar una important promoció del cinema espeleològic amb la organització d’aquest certamen, que durant molts anys ver ser el punt de trobada anual del col·lectiu espeleològic català i estatal.
  • Sifó de la Fou de Bor. Exploració en diverses campanyes d’aquest important sifó explorant i topografiant 376 m de galeries, que assoleixen els 61 metres de profunditat.
  • Varies expedicions internacionals.   A més de les expedicions a Algèria s’han organitzat expedicions al Marroc i al Caucas.

 

    L’ECG ha dedicat molts esforços a la divulgació de les seves exploracions, i el món subterrani en general, realitzant una important tasca editorial:

  • 18 números de la seva revista EXPLORACIONS.
  • 2 volums de les GRANS CAVITATS DE CATALUNYA
  • 2 edicions del GRANDES CUEVAS  Y SIMAS DE ESPAÑA
  • i una desena més de títols.

 

     La seva tasca de divulgació  s’ha completat amb una intensa tasca docent amb  més de 30 cursos d’iniciació a la espeleologia, 3 cursos de espeleologia alpina, varis cursos de topografia subterrània i 2 cursos d’iniciació al descens de canons.

    L’Espeleoclub ha vist reconeguda les seves importants aportacions a la espeleologia catalana amb diversos premis:
  • 2 premis Font i Sagué de la Federació Catalana d’Espeleologia (1990 i 2001).
  • 1 premi Esport-CAT (2003)
  • 1 premi a la Nit de l'Esport de Gràcia (2005)