 |
|
 |
| Massís |
Exploracions segle XX |
Dobra
segle XXI |
Campanya
2004 |
Campanya 2005 |
Les
campanyes en aquest massís van lligades a la pròpia
fundació de
l’Espeleo Club de Gràcia. Així, les primeres sortides a
aquest massís
d’espeleòlegs del Grup Geogràfic de Gràcia i del
Grup d’Investigacions
Espeleològiques catalitzaren la fusió d’aquests grups.
Situació geogràfica
El Dobra es presenta com una alineació muntanyosa de 9 Km de longitud per 4-5 Km d’ample, paral·lela a la costa no molt llunyana, situada a uns 30 Km al SO de Santander.
La serva orientació E-O es paral·lela a les estructures geològiques alpines, que limiten la serra pel nord i pel sud. En els seus extrems oriental i occidental, la serra queda delimitada per les valls dels rius Pas i Besaya.
El Dobra, amb 606 m d’alçada màxima, es un relleu modest en el context de les muntanyes càntabres, però la seva composició calcaria li confereix unes caracteristiques propies, molt diferent dels relleus del seu entorn. D’aquests es diferencia per la seva configuració rústega i rocosa, especialment a la seva vessant meridional.
Puente Viesgo, una de les poblacions més caracteristiques, s’aixeca a l’extrem oriental de la Serra, a la vorera del Pas, essent travessada per la carretera de Santander a Burgos pel port de l’Escudo.
Marc geològic
La Serra del Dobra s’inclou, sota el punt de vista estructural i paleogràfic, al que hom anomena “franja cavalcant de l’escut de Cabuérniga”, unitat estructural que, amb una longitud d’uns 70 Km per uns pocs d’amplada es dirigeix d’est a oest en un traçat gairebé recte. Aquesta important escata al·lòctona està constituïda principalment per materials triàsics, dels quals el Buntsandstein és el més representatiu.
Encara que és dominant la litologia triàsica en tota la llargada de l’escut de Cabuérniga, al massís del Dobra apareixen materials més antics, paleozoics, concretament les nomenades “calcaries de muntanya” del Carbonífer. És precisament aquest aflorament calcari, amb les seves característiques litològiques inherents, el que confereix al Dobra la seva personalitat pròpia, amb la seva orografia i unitat paisatgística que tant contrasta amb les zones que l’envolten.
Com ja em dit, el Dobra forma part del front cavalcant de l’escut de Cabuérniga. El paquet calcari queda perfectament limitat al sud per l’esmentat encavalcament i al nord pels gresos triàsics amb els quals manté un contacte en discordança amb motiu del caràcter pre-hercinià de les calcàries, les quals per l’est i per l’oest s’estrenyen fins desaparèixer.
L’estructura interna de les calcàries de muntanya presenta una complexitat suplementària ja que ha sofert els efectes de l’orogènia herciniana, presentant-se amb un cabussament cap el nord difícilment observable, i un sistema de falles en escata amb una direcció mitja SO-NE, en els llavis inferiors dels quals han quedat pinçades, en alguns casos, les pissarres argiloses que es troben estratigràficament pel damunt de les calcàries.
Les calcàries tenen un cabussament al nord, encara que aquest és prou difícil d’observar pel seu caràcter massiu, el qual abans ja hem esmentat.
Funcionament hidrogeològic
Després d’estudiar tot dos sectors, podem fer una síntesis global sobre el comportament hidrogeològic del Dobra.
En esquema, es pot considerar l’aflorament calcari d’aquesta serra com una franja de 9 quilòmetres de llarg per 1,5 d’amplada mitja i una superfície global d’uns 14 km2.
Aquesta franja allargada, de direcció E-O, queda limitada al nord per un contacte discordant que la separa dels gresos impermeables de Buntsandstein i pel sud per un encavalcament d’importància regional.
Així, l’aigua que circula per aquesta franja es troba dins d’una trampa estructural que obliga a polaritzar la seva circulació cap als extrems on els rius Pas i Besaya creen el seu nivell de base.
L’estructura en escates que afecta a les calcaries de muntanya a conseqüència d’haver patit l’orogènia herciniana, i les capes de gresos i pissarres, limiten la divisòria de les aigües subterrànies.
La conca que drena al Besaya està subdivida en dos subconques que drenen cap les dos surgencies principals d’aquest sector: Fuente Turbia (3 Km2) i Barcenal (4 Km2).
Cap al Pas també es drenen dos subconques: sorgència del Almacén (4,5 Km2) i sorgència de Los Chorros (3,5 Km2).
Junt amb aquestes quatre sorgències principals, relacionades totes amb contactes geològics i amb el nivell actual dels rius que serveixen de nivell de base, hi ha sorgències ja no funcionals com és ara la Cueva de la Cantera (antic trop-plein de Los Chorros), i DO-19 i DO-21 (antics trop-plein de Fuente Turbia).
L’estudi de les sorgències que drenen el Pas demostra que hi ha sorgències per sota el curs del riu i que l’Almacén és un trop-plein d’una sorgència d’aquest tipus. D’altra banda, la sorgència del Barcenal es troba situada actualment per sota del nivell d’una important terrassa quaternària del Besaya, cosa que indica el seu funcionament vauclusià en èpoques geològiques properes.
La Cueva del Castillo i d’altres veïnes són les antigues sorgències del sistema en relació a un nivell de base del Pas més alt que l’actual; el seu funcionament està probablement relacionat amb un nivell marí superior a l’actual i que morfològicament ha creat una rasa d’erosió marina a poques desenes de metres per sobre de la costa per tota la cornisa cantàbrica. Això permetria datar el funcionament d’aquestes cavitats prehistòriques.
| Massís |
Exploracions segle XX |
Dobra
segle XXI |
Campanya
2004 |
Campanya 2005 |