CAMPAMENT INTERNACIONAL
ARAÑONERA 2005




    La Serra de Tendeñera situada al Pirineu central, s’exten des de la vall del riu Gallego a la del riu Ara, que la separa del Parc Nacional d’Ordesa; amb 15 km. de longitud, te la alçada màxima al cim del Tendeñera (2856 m.).
     
      Des de la seva fundació a l’any 1979 el ECG ha estat explorant les nombroses cavitats de la serra. Degut a l’extensió de la zona d’exploració, assignada per la Federación Aragonesa de Espeleología, l’hem dividit en diferents zones de treball: Turbón, Año, Soaso. I les noves, a l’oest del Tendeñera: Ripera, Las Cuastas i Forato Os Diaples. Totes elles amb nombroses cavitats i algunes amb  considerable fondària, de les que destaquen el T-7 (303m), el S-8 (319m), el T-38 (680m.) i sobretot el Sistema Arañonera amb -1.349m. i 42,7km. 



Topografia del Sistema Arañonera


    A l’any 1.990 l’Espeleo Club de Gràcia va organitzar un campament Nacional, amb participació d’espeleòlegs de tot l’Estat, del qual es va obtenir una molt bona experiència i resultats; per això aquest any hem volgut repetir-ho però, amb la participació d’espeleòlegs  d’arreu de Europa, organitzant un campament Internacional a Arañonera del  6 al 16 d’Agost.

    Aquesta nova experiència d’un campament amb espeleòlegs d’altres països ha estat molt positiva en quant a convivència, intercanvi  d’aspectes tècnics i resultats d’exploració.

    Encara que la participació d’un numero tan alt de participants (41), ens ha obligat a realitzar un esforç logístic en l’organització del campament; però a canvi ens ha proveït d’uns coneixements que ens ajudaran a millorar alguns aspectes d’organització en futurs campaments multitudinaris, molt possiblement enguany.

    Tot començà amb l’invitaciò a les diverses Federacions Estatals  Europees per tal de convidar als seus federats a participar al Campament.

    Al mes de maig,  aprofitant que comencen a desenvolupar-se les nostres activitats a les zones altes del massís, es va pujant material i preparant la zona on instal·larem el campament d’estiu.

    Una vegada coneguda la quantitat de participants es preparen els menús; es fan les llistes “de la compra”, del material pel campament i del material d’exploració.

    Degut a que en els dies en que es dura a terme la campanya, del 6 al 16 d’agost, quedarà poca neu a la zona, cal que es pugin 500 l d`aigua, a més dels queviures i el material, en total algo mes de 2.500 kg. Seran necessaris quatre viatges d’helicòpter per transportar-ho tot a Soaso, a 2.300m. d’alçada, lloc on es munta el campament. Els participants faran les  dues hores d’aproximació a peu des del final de la pista; i alguns d’ells tindran que fer-ho des de la carretera (4 hores).



Transport del material
Pujada al campament


Campament de Soaso



    El punt central del campament seran dues tendes grans, on s’instal·là la cuina i el menjador, que també serviran per amagar-se del sol del mig dia i de la frescor de la nit, no pas de la pluja que aquest any no ens va acompanyar.  Al voltant, on es pot, es munten les tendes personals. Per estalviar feina als participants de la campanya vàrem sacrificar al company Jaume, en el bon sentit de la paraula, perquè fes de cuiner de manera que tothom es trobes el menjar a taula.





Campament: tendes col.lectives
Dinar al campament


    El primer dia ja es comença l’activitat: mentre uns condicionen el campament i preparen una piscina per fondre neu per tal d’obtenir  aigua per cuinar i netejar, altres  eixamplen passos al S-1 i canvien instal·lacions i cordes en previsió del trànsit d’espeleòlegs previst.




Piscina per fondre la neu Instal·lant  als pous del S-1


     Els següents dies mentre uns equips entren al S-50, S-1 i A-31, totes elles entrades del Sistema Arañonera, i realitzen treballs d’exploració i topografia, els altres realitzen treballs de prospecció i desobstrucció.



Entrada al S-50 Capçalera  d’un pous del S-1


    Una d’aquestes desobstruccions ha permès enllaçar el S-10, -cavitat coneguda de feia temps-, amb el S-41; donant lloc a una petita integral de 400 m de recorregut i -70 de fondària. Cal destacar la existència de gran quantitat de glaç al interior del S-10, fet que en anys anteriors no s’havia produït, i que ha originat boniques formacions de gel, fins i tot excèntriques i banderes.



Entrant al S-10   Base del pou d’entrada del S-10



  Formacions de gel al S-10 Formacions de glaç orientades pel vent  al S-10



    La poca neu existent aquest any, ha permès entrar a avencs que sempre havíem vist amb taps de neu, encara que la majoria acaben obstruïts i ja els podem donar per acabats. Al A-38 hem explorat fins a -60m. i 150 m. de recorregut.


    Els millors resultats s’han obtingut dins del Sistema, amb dos quilòmetres i mig de topografia (la meitat d’ells de noves galeries). A la via del riu Fantasma hem baixat fins a -400 m des de la boca del S-1, després de forçar un pas estret (Ull del Fantasma).



Galeries del C-7    Galeries del Sistema




Riu Primigeni (C-7) Instal·lant un passamà





    Al sector del C-7 hem trobat noves galeries i s’ha continuat l’exploració de la via fonda fins a -1.070 m., aturant-nos a la capçalera d´un pou de 15m. Amb tot  el Sistema arriba fins els 42,7 km. explorats i – 1.349 m. de fondària.

    Enguany no hem fet bivacs interiors, hem preferit efectuar puntes de fins a 20h per alleugerir l’exploració.

    Els darrers dies del Campament han estat per recollir-ho tot i desinstalar alguns sectors del Sistema, degut a que l’antiguitat de les cordes  les feia insegures.
A mes la gent que no havia estat mai a la zona va aprofitar per conèixer les seves cavitats, realitzant la travessa clàssica T-1/Cova de Santa Elena.   


Els participants han estat:
    4 del G.I.S.-C.E. Cartagena
    4 del Grup Nord de Mallorca
    1 del GERS-AEM
    1 alacantí
    3  suïssos del SCJ
    8 anglesos del USLA de Leeds i RRC de Manchester
    4 hongaresos del MAFC
    2 belgues del GSCT
    3 italians dels grups: Gruppo di Padova, GS Bolognese i GC Falchi di     Verona
       i 11 del E.C.G.


    A banda d’aquest campament, l’ECG ha continuat, abans de l’estiu i a la tardor,  les prospeccions sistemàtiques del massís a les zones de Ripera, Forato, Infierno i Sabocos (cada cop més a l’oest).

    Així, aquesta tardor per fi s’ha pogut explorar la important pèrdua F-1. Localitzada al 1999, no s’havia pogut explorar fins aquest any degut a altres prioritats i a la seva situació en cara nord; així  molt anys ha estat impossible la seva exploració pel important cabal d’aigua que engoleix. A més aquest any, el decret del govern espanyol,  prohibint el transit per les pistes fins al 1 de novembre, i l’accident del pilot de l’helicòpter al octubre, ens ha dificultat encara més la seva exploració, allargant la aproximació fins a les 5 hores. Tot i així en dos atacs es puja material, i s’exploren dos pous encadenats regats; arribant als  -100 metres de fondària, per a on, per ara, no hi ha continuació practicable evident. 

    L’altra novetat important d’aquesta tardor ha estat el descobriment de la F-4. En un primer atac  ja s’ han  assolit els 100 m de fondària. La seva situació, i el fort corrent d’aire, ens fan tenir esperances d’unir-la a la resta del sistema, augmentant considerablement el seu desenvolupament ja que constituiria la boca més occidental.

El cost del Campament Internacional ha estat de 7.600  €, repartits en:

            - Helicòpter                  1.700 €
            - Menjar                        2.500 €
            - Material i altres         3.400 €

    Aquestes despeses s’han cobert en un 80% per l’aportació dels participants, i la resta  per subvencions i aportacions de les següents Entitats i Empreses, que amb la seva col·laboració ens han ajudat a dur a terme la Campanya, aprofitem aquest espai per agrair-los ho:

    Federació Catalana d’Espeleologia, Ajuntament de Barcelona-Districte de Gràcia, Consell Català de l’Esport-Generalitat de Catalunya, UFEC, Federación Española de Espeleología, Consejo Superior de Deportes, VERTISUB, Gallina Blanca i  Àrea de Guissona.




























* Nota: Lamenten no poder estendre’ns més en la descripció dels resultats de les nostres exploracions dels darrers anys, i ometre’ls en la topografia presentada; però l’incompliment sistemàtic de la normativa de zones per part d’alguns grups catalans i els seus membres, amb el beneplàcit federatiu estatal, ens obliga a reservar-nos aquesta informació.